30 de set. de 2011
Un apunt ràpid
El Toni i jo acabem d’arribar al Camp Base després d’haver passat un nit dolenta al Camp 2. El Nacho s’hi ha quedat amb la idea d’atacar el cim aquesta nit. El planning previst no era del tot concret. De fet el pla inicial era intal.lar el Camp 2 a 7200 m per a concloure l’aclimatació definitiva i baixar al Camp Base per a intentar el cim cap als voltants del dia 5 d’octubre. Pero com el temps era tan bo, vam obrir la possibilitat de, en el cas de trobar-nos en plena forma al Camp 2, quedar-nos a intentar el cim. La nit l’hem passat força malament, i de bon matí el Toni ja ha pres la decisió de baixar. Jo he trigat una estona més. La veritat és que no em trobava malament del tot, però tampoc amb aquell punt de plena forma que es requereix per atacar els mil metres de desnivell que separen el Camp 2 del cim. El que més ha pesat en la meva decisió és la poca aclimatació que portàvem fins al moment, que només consistia en haver passat una nit al Camp 1 i 15 dies només d’expedició. Massa poc, al meu entendre, per a acometre un cim de 8200 m amb garanties esportives i de salut. Però aquest és un criteri pesonal. El Nacho s’ha trobat super bé –de fet el Nacho aclimata d’una manera excepcional- i donat que el temps és bo i que aquesta nit força gent atacarà el cim, s’ha quedat per a intenar-ho. Ho farà aquesta mateixa nit, i veient el seu estat de forma tant a l’Everst i com ara, estic segur que ho aconseguirà. Pel que fa a nosaltres, intentarem el cim cap al 4 o 5 d’octubre, ja que sembla que el bon temps es mantindrà fins aleshores. Amb una bona aclimatació i amb tot el pes dels camps ja establert, i amb els vint dies de rigor d’expedició que jo sempre m’he auto exigit abans d’acometre una muntanya tan alta, crec que tindrem més possibilitats de fer cim que si avui ens haguéssim quedat al Camp 2. Veurem què passa. Pot ser que ens haguem equivocat. Ara hem d’estar atents pel Nacho. Sort!
